"El relat de Gunter Psarris és la història més dura i, a la vegada, més tendre que he escrit".
I ho confirma un dels nostres lectors, en Fèlix:
"He trobat una lectura molt accessible que t'arrossega. Una història molt tendra, molt dolça, fins la trobada amb Rudolf, a partir d'aquí un relat molt dur. Com si res, et descriu la Segona Guerra Mundial i et fa reflexionar sobre aspectes d'ètica i de moral."
I referint-se a la lectura del mes passat continua:
"L'important és que Guimu mor amb un somriure als llavis. En el conte Obituario para un hombre singular, de Jorge Bucay, m'agrada l'epitafi que diu: Ser feliz es sentir la convicción de estar en el camino correcto. Guimu va buscar la pau!".
Moltes gràcies pel resum, Fèlix ;-)
La trobada serà a les onze del matí a la sala gran del Castell. Us hi esperem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada