dilluns, 13 de maig del 2019

Microrelats del concurs de microcontes de primavera 2019


PRIMER PREMI

LA VIDA CONTINUA
 L‘incendi de març havia cremat el bosc i bona part del mas, tot semblava mort.
      A mitjans d’abril, van tornar les orenetes que, com cada any, feien el niu sota l’ampit de la finestra del dormitori principal, una finestra que havia desaparegut. En el seu lloc, una bastida amb què els obrers reparaven la façana. 
      Les orenetes donaven voltes i més voltes.
      Avi, mira, estan desorientades, marxaran. 
      No pateixis, criatura, trobaran un altre lloc per fer el niu.      
      Al maig, entre els ferros de la bastida, es veia un niu i amb el piular dels pollets tornava la vida.

(Montserrat Nadal Prats)

SEGON PREMI

EL CIELO POR TEJADO
Me llaman Golondrina, aunque en realidad soy un gato. No es por alabarme, pero además de callejero, soy astuto y un experimentado cazador de aves.
Siendo dueño de mi destino, sin collar, cascabel ni amo, intento esquivar a los humanos porque, sea para lastimarme, domesticarme o capturarme, es imposible coexistir en paz con esas extrañas criaturas.
Hacia el mes de marzo, cuando retornan las auténticas golondrinas y acopian materiales para sus nidos, me agazapo entre la maleza y de un salto, ¡zas!, las hago mías. De ahí el motivo de mi nombre.
Cazo para subsistir. ¿Pueden decir eso los hombres?

(Mariasun Carrera Calvo)

TERCER PREMI

CREC, CREC, CREC
Un darrere l’altre. No puc parar. Els cadàvers de les orenetes s’amunteguen sobre la taula de la terrassa. La brisa que corre aquest capvespre de març refreda els seus cossets i s’emporta l’olor a mort. Els dits em fan mal, però retorçar-los el coll m’omple d’un plaer desfermat, quasi orgàsmic.
La mare m’observa. Absorta. Embadalida. La melodia del trencament dels ossets la guia per al balanceig de la criatura. 
Crec, crec, crec.

(Iolanda Duque Girona)

----------------------------------------

EVOLUCIÓ 

Com qualsevol dia de març, al sortir al safareig vaig mirar amunt, pensant si el niu d’orenetes estava complet. Fins llavors no havia pogut estendre la roba a fora perquè la tacaven de fang i petites branques, elles treballaven per assegurar els ous que serien les seves criatures. Aquell dia vaig quedar sorpresa: hi havia dues parelles. Amb la caloreta de la caldera s’havien avançat, havien crescut i ja els ensenyaven els pares a volar, incitant-les perquè la propera temporada confeccionessin el seu niu. Vaig sentir un desig gran de ser ocell i de volar pel cel.

(Purificación Mármol Jiménez)

POESIA I PROTESTA FORMAL.
Tornaran les inquietes orenetes,
dolces criatures, a fer nius de fang al sofert finestral,
però aquelles que el nostre son trencaren,
mai més, amb maleïts WhatsApp, ens despertaran.

Sol·licito a la bibliotecària que es faci ressò de la meva protesta
contra els WhatsApp amb nocturnitat. El primer dissabte de març,
passada la mitjanit, em van despertar i desvetllar. A les tres, vaig
intentar amb melatonina, naturalesa nítida, recuperar el son; a les
cinc, amb Lorazepam, pura química.
Em vaig adormir després de les set, però, tocades les vuit, em van
crivellar tres WhatsApp consecutius, foc amic dels escriptors de
Pallejà.

(Amador Guevara Oliver)


EL BUSCADOR DE SUEÑOS
Soñaba con viajar muy lejos. Desde su más tierna infancia ansiaba conocer y conquistar nuevos horizontes. Emprendió su andadura un mes de marzo, siendo aún casi una criatura sin experiencia. Su lucha por abrirse camino fue ardua y penosa, perdió sus mejores años intentando lo imposible, sin apenas percatarse de ello. 
Desengañado, con los años decidió volver de nuevo a su país, como las golondrinas tras un largo invierno y tras comprobar que nunca debió marcharse. Volvía de nuevo a su hogar cuando las canas plateaban ya su frente, reconociendo al fin que su sueño había quedado aquí, dormido, esperándole.   

(Pepi Ingrain Rueda)
LA MÀGIA DEL VOL
La primavera em porta el record de l'àvia materna estimada, els ocells i les flors.
Pel març deixava la porta oberta. Fixa’t, deia, si un dia arriben i es troben la porta tancada, elles cada any venen a fer els seus nius. Viatgen des d'Àfrica, criatura.
Poc després miràvem el vol majestuós, amb el·lipses i cercles concèntrics, el vol quasi màgic de les orenetes.
Una primavera, la meva àvia ens va deixar.
Aquell any vaig ser jo qui va deixar la porta oberta i les orenetes van tornar.
La iaia mai m'ha deixat, ara mateix la sento al meu costat.

(Montserrat Vilaró Berenguer)


 INTENTO BUSCAR-ME A L'ABISME QUE ÉS ARA LA MEVA MENT
Van arribar a casa meva al mes de març quan tot comença a renàixer. Et vas aturar al meu sostre i vaig descobrir-te una miqueta més.
Em trobava a faltar a mi mateixa, i tu, amiga oreneta, amb la teva presència em feies companyia.
De vegades no sé ni qui soc i ploro desconsolada o crido. I, al cap d'una estona, torno al passat i em sento una criatura que ja no sap qui és, on és ni serà.
Avui les miro allà dalt, fent el seu niu, i sé qui són, però potser l'any vinent ja no me'n recordaré.
Dedicat a totes les persones amb Alzheimer, en especial a la meva sogra Carme.

(Esther Cañas Lázaro)
LA PEQUEÑA GRAN VIAJERA
        Las golondrinas vuelven cada marzo donde un día nacieron, largo viaje. Cuando los fríos declinan y la primavera ya se aprecia. Los días comienzan a ser largos, árboles y flores comienzan a vestirse. 
        Las pequeñas viajeras, con su canto temprano nos despiertan sobre el alero. Su particular arquitectura, barro, saliva y paja, en sus nidos nos deleitará presentándonos a su familia.
    Toda la primavera y el verano, sus vuelos rasantes rompiendo el viento a ras de los ríos y lagunas. Para dejarnos a final de septiembre e irse con sus crías hasta el próximo marzo.

(Higinio San Millán Juan)

SUPERACIÓ
La mar estava serena, l’anar i venir de les onades el feien sentir criatura.
Va mirar al cel i va veure una oreneta solitària a la rereguarda de la seva bandada.
Va pensar que era el paradigma de la seva vida. Sempre al darrere, quan volia avançar el feien entrebancar.
Es va quedar atònit quan va observar l’oreneta solitària fer un avançament ràpid, posant-se al capdavant del grup d’orenetes. Era com si hagués escoltat els seus pensaments.
Adeu, adeu, oreneta! Aquest mes de març em fas ser més valent: si tu pots, jo també.

(Pepi Albadalejo Soriano)

ANDRÉS
Abre los ojos, sus pesados párpados vencen una vez más.
Abre los ojos, asustado lo mira todo, las paredes, muebles, botellas colgantes, personas y a sí mismo.
Intenta hablar, ningún sonido sale de su garganta. 
Permanece sentado frente a la ventana. Sus ojos se humedecen, rabiosas lágrimas surcan sus mejillas.
Sentado frente a la ventana, le sorprende una criatura, pasa varias veces tras los cristales.
Un desconocido con bata blanca le interroga con varias preguntas, en una Andrés responde: marzo, por las golondrinas.
Sobre la silla de ruedas, mira la ausencia de piernas. 
En noviembre ocurrió, atendía al teléfono conduciendo.

(Josep Portillo López)

SUCEDIÓ EN… 
El niño observaba perplejo: una joven pareja de golondrinas, habían decidido construir su hogar en el pajar. En sus picos portaban los alimentos que su prole engullían en un abrir y cerrar de ojos. Una mañana, la criatura observó a la mamá golondrina volando a ras de paja. Su hijito luchaba por sobrevivir.
―¡Mamá, mamá, corre! Se ha salido del nido.
Mi mamá lo devolvió al lugar que por su edad le correspondía. En marzo, cada año observo el cielo. Ella sabe que estoy aquí, yo sé que está allí.

(Agustín Rueda Molinero)
ESTRÉS DEL JUBILADO
 Voy a la compra. Ante la iglesia, una criatura vuela hacia su nido.
Confieso que no recuerdo su marca. No te confieses, olvidar no es pecado: son golondrinas. 
Mi lista. Toca pescado azul. Toco, pero no lo compro: son grises.
Fruta del tiempo. ¿En qué tiempo estamos? Marzo
No la compro. En ninguna pone que sea de marzo.
Mi mujer: ¿Dónde has dejado la compra?
Toma, dos huevos. En la variedad está el gusto. Yo, frito, y tú, en tortilla.

(Juan Manuel Canal Borrajo)

LLEGENDA DE LA COMTESSA I EL BERGANT 
Fa uns mil anys, per terres del Rosselló corrien molts vividors, com el marxant Guillermó. Un dia del mes de març, aquell bergant va sentir dir a les minyones que el bé més preuat de la comtessa Sança era l’oréndola. Aquella nit, en Guillermó va anar a escalar la muralla del castell, a la cerca del tresor. Quan gairebé era a dalt va sentir la veu dolça de Sança, que des dels merlets cridava a l’oréndola. El canalla, estranyat, veient una criatura que volava, es va adonar que era una oreneta. Desconcertat, va perdre l’equilibri en caiguda mortal.

(Joan Camps i Solaesa)

DESAZÓN
Me tiendo a su lado, su respiración es profunda como sus sueños, me abrazo al calor que desprende su cuerpo, mi mano gravita por encima de ella posándose sobre su muslo, noto el gran abismo que hay entre los dos sintiendo como palpita la nostalgia, añoranza de un tiempo casi olvidado que golpea cada poro de mi alma, el amanecer asoma tímido.
Una brisa suave entra por el resquicio del balcón impregnándolo todo con el aroma que marzo deja tras el canto de las golondrinas, se escucha el llanto lejano de una criatura rasgando el silencio.
Tal vez haya esperanza.

(Enric Gómez Estasen)

ELLA
Mirando al cielo avistó unas golondrinas, se quitó el pañuelo del cuello, respiró hondo y olió esas mimosas tan intensas, que con ese tono amarillo los amantes regalan. Sonrió. Ella no necesitaba ni flores bonitas ni nadie que se las regalase. 
Era feliz. Completa. Suspiró y estiró sus piernas al sol y así, casi sin darse cuenta, ya estaba en marzo. Inmersa en su mundo de tranquilidad admiró una nube pasajera y cogiendo un libro pensó: ¡qué linda criatura la que las nubes crean! Con esa preciosa media sonrisa se puso a leer, y eso es todo lo que necesitaba.

(Rebeca Bernal)
NAIXEMENT D'UNA IDEA
Eren temps malmesos i havien traspassat èpoques des de l'última era de la tranquil·litat. Quasi era l'anyada primaveral en el mes d’abril, arbres i plantes que florien de colors blancs, vermellosos i d'altres colors; el cel estava radiant i blavós de tranquil·litat i pau, trencada només pel soroll dels avions i de molts ocells que tornaven als seus llocs d'origen, tornaven dels llocs calorosos, als quals s’havien desplaçat. També tornaven a la seva llar, les orenetes amb una única idea: portar al Món, la Criatura de la Pau.

(Francesc Nicolau Coll)