Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Concursos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Concursos. Mostrar tots els missatges

dilluns, 13 de maig del 2019

Microrelats del concurs de microcontes de primavera 2019


PRIMER PREMI

LA VIDA CONTINUA
 L‘incendi de març havia cremat el bosc i bona part del mas, tot semblava mort.
      A mitjans d’abril, van tornar les orenetes que, com cada any, feien el niu sota l’ampit de la finestra del dormitori principal, una finestra que havia desaparegut. En el seu lloc, una bastida amb què els obrers reparaven la façana. 
      Les orenetes donaven voltes i més voltes.
      Avi, mira, estan desorientades, marxaran. 
      No pateixis, criatura, trobaran un altre lloc per fer el niu.      
      Al maig, entre els ferros de la bastida, es veia un niu i amb el piular dels pollets tornava la vida.

(Montserrat Nadal Prats)

SEGON PREMI

EL CIELO POR TEJADO
Me llaman Golondrina, aunque en realidad soy un gato. No es por alabarme, pero además de callejero, soy astuto y un experimentado cazador de aves.
Siendo dueño de mi destino, sin collar, cascabel ni amo, intento esquivar a los humanos porque, sea para lastimarme, domesticarme o capturarme, es imposible coexistir en paz con esas extrañas criaturas.
Hacia el mes de marzo, cuando retornan las auténticas golondrinas y acopian materiales para sus nidos, me agazapo entre la maleza y de un salto, ¡zas!, las hago mías. De ahí el motivo de mi nombre.
Cazo para subsistir. ¿Pueden decir eso los hombres?

(Mariasun Carrera Calvo)

TERCER PREMI

CREC, CREC, CREC
Un darrere l’altre. No puc parar. Els cadàvers de les orenetes s’amunteguen sobre la taula de la terrassa. La brisa que corre aquest capvespre de març refreda els seus cossets i s’emporta l’olor a mort. Els dits em fan mal, però retorçar-los el coll m’omple d’un plaer desfermat, quasi orgàsmic.
La mare m’observa. Absorta. Embadalida. La melodia del trencament dels ossets la guia per al balanceig de la criatura. 
Crec, crec, crec.

(Iolanda Duque Girona)

----------------------------------------

EVOLUCIÓ 

Com qualsevol dia de març, al sortir al safareig vaig mirar amunt, pensant si el niu d’orenetes estava complet. Fins llavors no havia pogut estendre la roba a fora perquè la tacaven de fang i petites branques, elles treballaven per assegurar els ous que serien les seves criatures. Aquell dia vaig quedar sorpresa: hi havia dues parelles. Amb la caloreta de la caldera s’havien avançat, havien crescut i ja els ensenyaven els pares a volar, incitant-les perquè la propera temporada confeccionessin el seu niu. Vaig sentir un desig gran de ser ocell i de volar pel cel.

(Purificación Mármol Jiménez)

POESIA I PROTESTA FORMAL.
Tornaran les inquietes orenetes,
dolces criatures, a fer nius de fang al sofert finestral,
però aquelles que el nostre son trencaren,
mai més, amb maleïts WhatsApp, ens despertaran.

Sol·licito a la bibliotecària que es faci ressò de la meva protesta
contra els WhatsApp amb nocturnitat. El primer dissabte de març,
passada la mitjanit, em van despertar i desvetllar. A les tres, vaig
intentar amb melatonina, naturalesa nítida, recuperar el son; a les
cinc, amb Lorazepam, pura química.
Em vaig adormir després de les set, però, tocades les vuit, em van
crivellar tres WhatsApp consecutius, foc amic dels escriptors de
Pallejà.

(Amador Guevara Oliver)


EL BUSCADOR DE SUEÑOS
Soñaba con viajar muy lejos. Desde su más tierna infancia ansiaba conocer y conquistar nuevos horizontes. Emprendió su andadura un mes de marzo, siendo aún casi una criatura sin experiencia. Su lucha por abrirse camino fue ardua y penosa, perdió sus mejores años intentando lo imposible, sin apenas percatarse de ello. 
Desengañado, con los años decidió volver de nuevo a su país, como las golondrinas tras un largo invierno y tras comprobar que nunca debió marcharse. Volvía de nuevo a su hogar cuando las canas plateaban ya su frente, reconociendo al fin que su sueño había quedado aquí, dormido, esperándole.   

(Pepi Ingrain Rueda)
LA MÀGIA DEL VOL
La primavera em porta el record de l'àvia materna estimada, els ocells i les flors.
Pel març deixava la porta oberta. Fixa’t, deia, si un dia arriben i es troben la porta tancada, elles cada any venen a fer els seus nius. Viatgen des d'Àfrica, criatura.
Poc després miràvem el vol majestuós, amb el·lipses i cercles concèntrics, el vol quasi màgic de les orenetes.
Una primavera, la meva àvia ens va deixar.
Aquell any vaig ser jo qui va deixar la porta oberta i les orenetes van tornar.
La iaia mai m'ha deixat, ara mateix la sento al meu costat.

(Montserrat Vilaró Berenguer)


 INTENTO BUSCAR-ME A L'ABISME QUE ÉS ARA LA MEVA MENT
Van arribar a casa meva al mes de març quan tot comença a renàixer. Et vas aturar al meu sostre i vaig descobrir-te una miqueta més.
Em trobava a faltar a mi mateixa, i tu, amiga oreneta, amb la teva presència em feies companyia.
De vegades no sé ni qui soc i ploro desconsolada o crido. I, al cap d'una estona, torno al passat i em sento una criatura que ja no sap qui és, on és ni serà.
Avui les miro allà dalt, fent el seu niu, i sé qui són, però potser l'any vinent ja no me'n recordaré.
Dedicat a totes les persones amb Alzheimer, en especial a la meva sogra Carme.

(Esther Cañas Lázaro)
LA PEQUEÑA GRAN VIAJERA
        Las golondrinas vuelven cada marzo donde un día nacieron, largo viaje. Cuando los fríos declinan y la primavera ya se aprecia. Los días comienzan a ser largos, árboles y flores comienzan a vestirse. 
        Las pequeñas viajeras, con su canto temprano nos despiertan sobre el alero. Su particular arquitectura, barro, saliva y paja, en sus nidos nos deleitará presentándonos a su familia.
    Toda la primavera y el verano, sus vuelos rasantes rompiendo el viento a ras de los ríos y lagunas. Para dejarnos a final de septiembre e irse con sus crías hasta el próximo marzo.

(Higinio San Millán Juan)

SUPERACIÓ
La mar estava serena, l’anar i venir de les onades el feien sentir criatura.
Va mirar al cel i va veure una oreneta solitària a la rereguarda de la seva bandada.
Va pensar que era el paradigma de la seva vida. Sempre al darrere, quan volia avançar el feien entrebancar.
Es va quedar atònit quan va observar l’oreneta solitària fer un avançament ràpid, posant-se al capdavant del grup d’orenetes. Era com si hagués escoltat els seus pensaments.
Adeu, adeu, oreneta! Aquest mes de març em fas ser més valent: si tu pots, jo també.

(Pepi Albadalejo Soriano)

ANDRÉS
Abre los ojos, sus pesados párpados vencen una vez más.
Abre los ojos, asustado lo mira todo, las paredes, muebles, botellas colgantes, personas y a sí mismo.
Intenta hablar, ningún sonido sale de su garganta. 
Permanece sentado frente a la ventana. Sus ojos se humedecen, rabiosas lágrimas surcan sus mejillas.
Sentado frente a la ventana, le sorprende una criatura, pasa varias veces tras los cristales.
Un desconocido con bata blanca le interroga con varias preguntas, en una Andrés responde: marzo, por las golondrinas.
Sobre la silla de ruedas, mira la ausencia de piernas. 
En noviembre ocurrió, atendía al teléfono conduciendo.

(Josep Portillo López)

SUCEDIÓ EN… 
El niño observaba perplejo: una joven pareja de golondrinas, habían decidido construir su hogar en el pajar. En sus picos portaban los alimentos que su prole engullían en un abrir y cerrar de ojos. Una mañana, la criatura observó a la mamá golondrina volando a ras de paja. Su hijito luchaba por sobrevivir.
―¡Mamá, mamá, corre! Se ha salido del nido.
Mi mamá lo devolvió al lugar que por su edad le correspondía. En marzo, cada año observo el cielo. Ella sabe que estoy aquí, yo sé que está allí.

(Agustín Rueda Molinero)
ESTRÉS DEL JUBILADO
 Voy a la compra. Ante la iglesia, una criatura vuela hacia su nido.
Confieso que no recuerdo su marca. No te confieses, olvidar no es pecado: son golondrinas. 
Mi lista. Toca pescado azul. Toco, pero no lo compro: son grises.
Fruta del tiempo. ¿En qué tiempo estamos? Marzo
No la compro. En ninguna pone que sea de marzo.
Mi mujer: ¿Dónde has dejado la compra?
Toma, dos huevos. En la variedad está el gusto. Yo, frito, y tú, en tortilla.

(Juan Manuel Canal Borrajo)

LLEGENDA DE LA COMTESSA I EL BERGANT 
Fa uns mil anys, per terres del Rosselló corrien molts vividors, com el marxant Guillermó. Un dia del mes de març, aquell bergant va sentir dir a les minyones que el bé més preuat de la comtessa Sança era l’oréndola. Aquella nit, en Guillermó va anar a escalar la muralla del castell, a la cerca del tresor. Quan gairebé era a dalt va sentir la veu dolça de Sança, que des dels merlets cridava a l’oréndola. El canalla, estranyat, veient una criatura que volava, es va adonar que era una oreneta. Desconcertat, va perdre l’equilibri en caiguda mortal.

(Joan Camps i Solaesa)

DESAZÓN
Me tiendo a su lado, su respiración es profunda como sus sueños, me abrazo al calor que desprende su cuerpo, mi mano gravita por encima de ella posándose sobre su muslo, noto el gran abismo que hay entre los dos sintiendo como palpita la nostalgia, añoranza de un tiempo casi olvidado que golpea cada poro de mi alma, el amanecer asoma tímido.
Una brisa suave entra por el resquicio del balcón impregnándolo todo con el aroma que marzo deja tras el canto de las golondrinas, se escucha el llanto lejano de una criatura rasgando el silencio.
Tal vez haya esperanza.

(Enric Gómez Estasen)

ELLA
Mirando al cielo avistó unas golondrinas, se quitó el pañuelo del cuello, respiró hondo y olió esas mimosas tan intensas, que con ese tono amarillo los amantes regalan. Sonrió. Ella no necesitaba ni flores bonitas ni nadie que se las regalase. 
Era feliz. Completa. Suspiró y estiró sus piernas al sol y así, casi sin darse cuenta, ya estaba en marzo. Inmersa en su mundo de tranquilidad admiró una nube pasajera y cogiendo un libro pensó: ¡qué linda criatura la que las nubes crean! Con esa preciosa media sonrisa se puso a leer, y eso es todo lo que necesitaba.

(Rebeca Bernal)
NAIXEMENT D'UNA IDEA
Eren temps malmesos i havien traspassat èpoques des de l'última era de la tranquil·litat. Quasi era l'anyada primaveral en el mes d’abril, arbres i plantes que florien de colors blancs, vermellosos i d'altres colors; el cel estava radiant i blavós de tranquil·litat i pau, trencada només pel soroll dels avions i de molts ocells que tornaven als seus llocs d'origen, tornaven dels llocs calorosos, als quals s’havien desplaçat. També tornaven a la seva llar, les orenetes amb una única idea: portar al Món, la Criatura de la Pau.

(Francesc Nicolau Coll)












dimarts, 30 de maig del 2017

Acte de lliurament de premis i relats del concurs de microcontes "Primavera musical" 2017

El passat dijous 25 de maig a la Sala d'actes del Castell es va celebrar l'acte de lliurament de premis del concurs de microcontes "Primavera musical". Vam poder gaudir de la lectura que van fer els participants dels seus relats i ens vam delectar amb les interpretacions de guitarra d'Alba Tinoco, Jordi Teixidor i Mireia Guash, alumnes del Taller Municipal de Música de Pallejà que van col·laborar amenitzant l'acte.

Des de la Biblioteca volem felicitar a tots els participants, als joves músics i als tres guanyadors del concurs Vicent Terol, Pepi Ingrain i Montserrat Nadal. Agraïm especialment la  seva col·laboració a Aurora Gimènez  qui ha fet possible aquest concurs. A continuació publiquem els relats participants i us deixem unes fotografies de l'esdeveniment:











PRIMER PREMI

TRANSLACIÓ DE L’AMOR

La primera cançó que Amador va composar per a Soledat la va fer plorar d’emoció. «La guitarra vibra d’una manera especial», va dir, feliç, el músic. «En vull més, amor meu», respongué ella.
L’amant es concentrava al despatx i construïa xicotetes joies melòdiques per a Soledat. Però, amb el pas dels mesos, Amador es va anar recloent a l’estança, sempre abraçat a la seua estimada guitarra.
Des de fora, ella escoltava amb tristesa els arpegis i la veu que entonava aquelles noves cançons d’amor. Plorava i comprenia que el cor del músic pertanyia ara a l’instrument cordòfon.

(Vicent Terol)

SEGON PREMI

EL PROTEGIDO

No entendimos por qué nos detuvieron al cruzar la frontera. Nuestra condición neutral frente al conflicto y la llegada al país, como orquesta sinfónica, evidenciaba claramente, que éramos gente de paz.
Desde el principio sospechaban que entre nosotros había  un infiltrado. Así era y temíamos que lo descubrieran.
Aquella noche, tocamos para el alto mando. Alguien con autoridad detuvo el concierto.
Ordenó con exigencia que nuestro protegido tocase la trompeta. Horrorizados asistimos a su segura detención, dada su falta de conocimiento musical para dominar el instrumento.
De la trompeta surgió de forma mágica el tema,  “El silencio”

Emocionados, todos enmudecimos.

(Pepi Ingrain)

TERCER PREMI

EL PIANO

La tènue llum de la lluna entrava furtivament per la finestra posant-se sobre el negre piano de cua, acaronant-lo com un amant gelós.
Anys enrere les seves notes omplien teatres i palaus. Ara restava dormit esperant el retorn de qui l’havia fet vibrar.
La porta de la sala es va obrir. Va entrar un home de dits guerxos i adolorits, d’espatlla corbada i passos petits que va seure, decidit, al tamboret de cuir.
Amb la primera nota es va despertar, dues notes més i... baixada la tapa es va tornar a dormir.

(Montserrat Nadal)

-------------------------------------

EL VIEJO MÚSICO

Raúl, no tiene otro oficio que el de músico, es su vida, ama la música. Cada día coge su guitarra y acude puntual a su trabajo.
Le gusta hacer ejercicio y entra por las escaleras, saluda a los que después de tanto tiempo ya considera sus amigos. Saca la guitarra de la funda y prepara el atril, toma asiento, acaricia su guitarra, sus agiles dedos dan unos acordes y su fino oído le dice donde ha de afinar.
La música llenan el aire, el público escucha, alguien le echa unas monedas, toca para cientos de personas. Es feliz allí abajo.

(José Portillo)

VACANCES

En Magi era considerat un bon músic. Es passava la temporada viatjant fent concerts. Maletes amunt i avall. Només li sabia greu una cosa: deixar el seu gosset, encara que ell intuïa que era per feina.

Per fi havien arribat les vacances. Ja ho tenia tot a punt, només li faltava acomiadar-se del Terri.

--Terri, durant deu dies la Maria vindrà a cuidar-te. Porta't bé!

El va mirar fixament, amb tristesa, i va mirar les maletes ja tancades. 

Quan va arribar a l'estació, ell ja era dalt del tren.

(Mª Teresa Galan)

EN LLUC

En Lluc tenia dues professions: una li donava el menjar i l’altre li donava la vida.  
Va agafar el seu violi i va caminar força estona   
Quan va ser a lloc va buscar el seu seient improvisat posat al centre d’aquella esplanada, va seure  i tot seguit va mirar al cel.  
Va fer vàries respiracions i va començar a tocar les peces que havia compost  feia tant de temps, i que no  s’atrevia  a interpretar  mai davant de ningú.    
Només allà amb el seu públic fidel :  la lluna i els estels.

(Pepi Albadalejo)

“I CRIDAVA LA QUITXALLA AL SEU VOLTANT”

Em dic Joan i sóc professor de Teoria i Solfeig del Conservatori del Liceu.
Què és música? L´art d´expressar sentiments mitjançant sons combinats.
Què és solfejar ? Un exercici vocal per mesurar i entonar els sons musicals.
Figures: Rodona, blanca...............................
Compassos: Quatre per quatre...........................
Jo anava explicant i m´anava fixant en un dels meus alumnes, aquell “ganàpia”, en mig de tots els nens: no ho aconseguiràs!! (pensava jo). 
I cridava la quitxalla al seu voltant: senyor, senyor, em pot deixar el  llapis ? i la goma d´esborrar ?........ Any rere any.............

(Jaume Badia)

VIENA

Al pisar el suelo de la explanada, sintió que los adoquines la impulsaban, haciendo que sus pasos se elevaran.                                                                                                                     
Miró sus pies, no sus zapatillas no eran rojas! que sucedía? 
El pomposo vestido de tul le hacía sentirse princesa. Los pétalos de rosa llegaban hasta su piel, embriagándola de aromas. El sonido del agua de las fuentes le producía un agradable frescor. Aquel vals que llegaba a sus oídos,  le envolvía de inmensos sentimientos. (Voces de primavera) Johann Strauss. 
Había deseado tanto vivir Viena! Abrió los ojos, el despertador del móvil la sacó de su maravilloso letargo.      

(Cristina Bordas)

LA INSPIRACIÓ DEL MÚSIC

Un jove violoncel·lista cerca indrets de natura plàcida, serena i encisadora. Fa acampada a les Rovires.
Assegut sobre pedra, escolta el xiuxiueig de la font i la riera, mentre, pardals i orenetes aterren el vol, entonen càntics i fan els seus jocs. El sol, filtrant-se entre les branques, els contempla amb dolçor.
És nit fosca. Mussols i òlibes canten cançons. La lluna els escolta i admira; emmirallant-se en el corrent de l’aigua, es rentarà la cara, es pentinarà una mica. 
A l’alba, la lluna i el músic s’entornaran cap a casa.

(Amador Guevara)

EL VIEJO ROBLE

La cálida brisa del aire mecía la única rama del viejo roble. Las hojas verdes seguían el compás de una melodía que emergía próxima al huerto. (Primavera) de Vivaldi.
Las hojas felices hicieron prometer al aire que siempre serian amigos y las cuidaría.
Pasaron los días y algunos vientos del norte vinieron a unirse al aire cálido, convirtiéndose en un pequeño vendaval.
Las hojas del viejo roble se sintieron débiles y susurraban:
-Viento Cálido protégenos!
En medio del remolino de los vientos se oyó un eco:  
- Os amo, pero como evitarlo? es el ciclo natural. Ha llegado el otoño!

(Purificación Marmol)

EL MÚSICO DE LA ESQUINA DEL METRO DE SANTS

El músico tocaba en su esquina del metro, siempre con la misma esperanza de que alguien parara a escuchar su música porque le había hecho vibrar de la emoción. 
Hombre sensible, ciego de nacimiento, siempre tocaba la guitarra, con la esperanza de SENTIR UNOS PASOS que se pararan a escuchar; sin dinero, da igual, pero que le quitara la soledad y le hiciera ver que su música a alguien gustaba y le hacía sentir lo que él sentía al tocar. 
Solo la música le ayudaba a levantarse para seguir la vida, tocando en una esquina del metro de Sants.

(Sara Fernández)

LA MIRADA OPACA

 Él pequeño Damián, cada día acompañaba a Rodolfo, lo cogía de la mano, después de caminar unos metros, descendía los veinte peldaños que lo separaban de su improvisado escenario.
 Damián miraba absorto cómo Rodolfo deleitaba con su música a los transeúntes que cada día desfilaban ante ellos.
 La gente, se detenía ante él y dejaban caer unos céntimos, el músico levantaba los ojos sin ver, cómo premio a su bondad cada uno de ellos se llevaban una sonrisa nacida de lo mas profundo de su corazón.
Rodolfo tocaba sin desmayo, era feliz, tocaba para su público. 

(Agustín Rueda)

ÉXTASIS

Por fin llegó el día, hoy cambia el arco por la batuta, respira hondo, hecha atrás los hombros y da tres toques.
Empieza con un compás suave, melodioso, conforme se van sumando instrumentos sube la intensidad de la música, su corazón se acelera, cierra los ojos y con movimientos frenéticos dirige la orquesta. 
Un sudor frío empapa su cuerpo, cuando la música llega a su cenit,  Armand está a punto de alcanzar el éxtasis.
Abre los ojos y suenan los últimos acordes del Bolero de Ravel.

(Soledad Marín)

UNA NOTA INESPERADA

Tocaba el músico por las calles mendigando monedas y fama. Su gorra repleta de pena y sus ojos de rabia. Aquellas notas esperadas no llenaban de alegría las almas. Una noche sin luna tocó el músico una nota triste, inesperada, que llegó hasta el más remoto rincón de aquellos lares que jamás acunaron su tonada. Aquella melodía inconsolable acercó a cientos que buscaban ansiosos al autor de aquel sonido sublime que provocaba a la vez sonrisa y llanto. Se acercaban las gentes al músico con monedas en las manos pero él huía avergonzado por haber convertido su dolor en lucro.

(Ana Maria Arrán)

KOTO

El sonido es puro hechizo. Le veo todos los días tocando un extraño instrumento de cuerda en el pasillo de transbordo del metro. Es un anciano oriental de aspecto afable. Hoy me decido a preguntarle, después de echarle unas monedas.
- ¿Cómo se llama ese instrumento? 
-Koto, responde sonriente sin dejar de tocar. 
-¿Por qué toca en el metro? Es usted un gran intérprete. 
-¿Qué hay de malo en ello? 
-Creo que está desaprovechando su sabiduría.
-Sabio es quien sabe escuchar. Tú lo has hecho y eso me alegra, porque la música no es nada si la audiencia es sorda. 

(Alfredo Segarra)



dimarts, 16 de maig del 2017

La Ronda de llibres

ACTUALITZACIÓ

Aquest matí 1 de juny, el grup de la Garlada de 4t A ha quedat guanyador de la final telemàtica contra l'escola Sant Jordi de Sant Vicenç dels Horts. Des de la Biblioteca volem felicitar als guanyadors per aquesta merescuda victòria i també a la resta de grups i escoles participants. Enhorabona a tots, i desitgem que hàgiu passat una molt bona estona amb les lectures i la Ronda de Llibres!


------------------------
Un any més la Biblioteca ha acollit la 6a edició de la Ronda de Llibres, en els quals han participat les escoles de Pallejà: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i La Garalda.
La primera sessió de la ronda es va celebrar el passat dimarts 9 de maig, amb dos torns en els que van participar:

Primer torn: La Garalda 4t B – Àngel Guimerà 4t A – Jacint Verdaguer 4t

Segon torn: La Garalda 4t A – Àngel Guimerà 4t B



Van passar a la següent ronda La Garalda B, el Jacint Verdaguer i la Garalda A.


Aquest matí, 16 de maig, s'ha celebrat la segona sessió, en la que han participat els grups anteriorment esmentats. Ha estat molt renyit i s'ha produït un empat entre els grups de la Garalda, finalment ha passat a la següent ronda el grup de la Garalda A.
Si voleu saber com continua la Ronda de Llibres, podeu fer-ho des d'aquest enllaç.


Volem felicitar a tots els participants d'aquest curs, per l'esforç i companyonia que han demostrat, sense ells i la seva motivació no seria possible. Donar també les gràcies als mestres per la seva dedicació i paciència. I molt especialment a Jordi Dolcet i a l'equip dels Serveis Educatius del Baix Llobregat per donar-nos l'oportunitat de participar en aquest projecte.

Què és la Ronda de Llibres? 
La Ronda de llibres és una activitat de col·laboració entre les biblioteques escolars, les biblioteques públiques, les regidories de cultura i educació dels ajuntaments i el Servei Educatiu Baix Llobregat-6.

L'objectiu principal d'aquest projecte és millorar les competències lectores de l'alumnat i fomentar l'hàbit lector i el plaer de la lectura.

Aquesta activitat consisteix en una competició grupal, on tots els membres d'una mateixa classe hauran de llegir 8 llibres. Durant el mes de maig, els diferents grups-classes de diferents escoles dels municipis de Cervelló, Corbera de Llobregat, La Palma de Cervelló, Sant Vicenç dels Horts, Torrelles de Llobregat, Vallirana i Pallejà hauran de competir, responent el número més gran de respostes correctes a les preguntes que se'ls formularan dels diferents llibres.

Aquesta activitat està adreçada a infants de 4t de primària i 1r de l'ESO dels municipis esmentats amb anterioritat.


Els títols de la Roda de llibres de 4t 
Flairosa, la bruixa dels sabons
El niño bisiesto
Animalari
El bosque de los desaparecidos
Catherine
Grot, el goblit enamorat
Coses que passen de tant en tant
El senyor Silvestre





dimarts, 25 d’abril del 2017

Concurs de microcontes "Primavera musical"

Aquesta primavera, la Biblioteca de Pallejà amb la col·laboració d'Aurora Giménez i del Grup de facebook CONCURS DE MICROCONTES convoca un concurs de microcontes de temàtica musical.


Trobareu les bases en aquest enllaç. Teniu fins al 10 de maig per enviar els vostres relats. L'acte de lliurament de premis serà el dia 25 de maig a les 19 h al vestíbul de fusta del Castell. Us animem a participar, tots els relats seran publicats al blog de la Biblioteca.

dissabte, 12 de novembre del 2016

Celebració del 14è Aniversari de la Biblioteca de Pallejà

Ahir divendres 11 de novembre, la Biblioteca va fer 14 anys, i vam celebrar-ho amb una gran festa amb els Contents Contem Contes Cantant que va finalitzar amb una xocolatada a l'entrada del Castell.

La celebració va començar amb un recorregut en tren amb els Contents, a ritme de tu tua tu tua.

En acabar el conte, la Biblioteca va agrair a tots els assistents i als Contents que un any més hagin fet possible aquesta celebració i, en un acte simbòlic, tot l'equip de la Biblioteca va bufar les espelmes del pastís.


A continuació, es va procedir a l'entrega de premis dels tres guanyadors del concurs de punts de llibre. Com cada any, el primer premi serà editat i es repartirà a la Biblioteca. Tots els punts participants en el concurs s'exposaran al passadís d'entrada de la Biblioteca.




Finalment, per acomiadar als assistents es van repartir xocolata i melindros al vestíbul del Castell. Gràcies a tots per la vostra participació!

divendres, 7 d’octubre del 2016

Celebrem el 14è aniversari de la Biblioteca de Pallejà

Ei! Al mes de novembre la biblioteca fa anys, ni més ni menys que 14, que ràpid passa el temps. Com cada any us proposem que participeu en el nostre concurs de punts de llibres per l'aniversari de la Biblioteca. Animeu-vos a participar!

Bases del concurs



dijous, 26 de maig del 2016

Els contes del concurs de microcontes de primavera 2016

Primer premi

LA COLINA

Tuvieron que pasar cuarenta  años.
El tren: metro a metro la devolvía al pasado, ¿Qué hubiese sido de su vida? Ya nunca lo sabría. No se tuvo en cuenta su voluntad.
El responsable de aquella decisión  no estaba aquí: ¿Y él viviría? Por la ventanilla divisó la colina donde… pensó en él.
De repente el tren se detuvo, final de su viaje.
Estaba decidido, dejaría de ser Sor Rebeca para llamarse Rebeca.
Llevaba un mes en la casa que un lejano día la obligaron a abandonar. Una tarde decidió visitar aquel rincón, todo había cambiado, hoy solo florecían las margaritas.

(Agustín Rueda)

Segon premi

ANTIC RECORD  

On hi va haver feina, rialles i flors  ara només hi ha un silenci absolut  interrumput per l’aire corrent, arxius de tasques abandonades, estris de treball,  i  fulles escampades. Es construeixen edificis nous i s’enderroquen de vells. Ara faig recompte del que, en el seu dia, va ser vida, germanor i treball; recordant, sobretot, aquella primavera en què van florir les margarides. Quan  penso en el que va ser aleshores!  no demano al meu record antigues vivències, sinó que  el nou vent em porti  més rialles, més somnis, més flors...

(Pepi Ingrain)


Tercer premi

SUEÑOS DE LIBERTAD

29 de Junio de 2013
Tarek se unió a la manifestación por las calles del Cairo, quería un país democrático, las noticias hablaban de 30 millones de egipcios ocupando las calles.
Se sentía orgulloso de ver que podían cambiar Egipto, de conseguir el sueño de tener más libertad y acabar con la corrupción de los gobernantes. Otros países árabes protestaban igual, el mundo lo bautizó como la primavera árabe.
En la actualidad
Tarek en su celda, añora aquel sueño, del que despertó después del golpe de estado a la democracia.  Piensa, - de aquella primavera árabe, solo florecieron las margaritas-.

(José Portillo)

--------------------------

CAL QUE NEIXIN FLORS A CADA INSTANT

Aquell any, només van florir les margarides carregades de vida, d’il·lusions, de projectes i d’amor. Cadascuna tenia, al costat d’un pètal blanc, un de semblant. Desfullem-los per parelles per saber què diuen:  T’estimo molt; no puc passar sense tu. Tenim somnis per complir; no volem perdre les utopies. Gaudim de l’existència; no ens embolcallem en la melancolia. Tots som iguals com a persones; no ens foragiteu ni un sol dret. Respectem i cuidem la natura; no, més agressions al medi ambient.  Fem un llibre entre tots; no deixem passar una altra oportunitat. Visca la vida; no, a la guerra.

(Amador Guevara)

ET FOTS MARIA!

A la Maria no li agraden les margarides, diu que no fan cap olor i si alguna en fa és d'allò més desagradable. En canvi a mi m’agraden molt, és una planta humil i agraïda que amb poca atenció floreix esplèndidament, però, contra gustos...
La primavera passada va ser molt estranya, va ploure poc, tot i així, els testos es van omplir de fulles verdes, grans com mai. Les tiges plenes de brots anunciaven una gran florida. Cada dia les miràvem amb delit esperant el gran esclat.
I tan que va ser estranya la primavera passada; només van florir les margarides.

(Montserrat Nadal)

ELS PELEGRINS    

Els dibuixos amb la forma d’una closca de mol·lusc, eren persistents.
A un replà del camí on només havien florit les margarides, asseguts completament esgotats i havia una parella d’uns vuitanta anys, amb els llavis ressecs per l’esforç, les cames inflades, la roba humida els cabells despentinats i canosos, traient de la motxilla una closca de vieira, van beure l’aigua d’Oviedo. Van explicar-me  que hi havien esperar tota la vida per poder fet (El Viatge) amb tota la fe cristiana d’una promesa pendent. Aquesta ciutat era final, fins arribar per fi a veure el Patró a Santiago Compostel.la els seus destins.        

(Puri Mármol)

LEYENDA

La Vía Láctea mostraba su cola blanquecina y las estrellas brillaban como pequeños diamantes en un negro firmamento sin luna. Una luz azulada se reflejó en el cielo y un ruido atronador hizo temblar la tierra. Era la Baja Edad Media en tierras burgalesas, los soldados salieron de sus tiendas, levantando la vista al cielo y empuñando sus armas. Su líder el Cid galopó hacia una colina empuñando su espada Tizona para hacer frente a semejante enemigo. Después de esa noche infernal al llegar el día con el sol en el campamento solo florecieron las margaritas. Lo demás es historia.

(Gloria Vendrell)

dilluns, 18 d’abril del 2016