 |
| Foto de família durant la presentació del projecte. |
Com a part d’aquest nou projecte que ara iniciem la biblioteca ha millorat la informació de l’autora a la viquipèdia i ha ampliat el seu fons documental, mentre que l’autora col·laborarà en activitats organitzades per la biblioteca i ha escrit un text que destaca la seva relació amb les biblioteques i el seu paper com agents culturals. Podeu llegir-lo a continuació:
Les
biblioteques i el seu paper com a agents culturals
Si
a prop de la biblioteca hi teniu un jardí, ja no us faltarà res més.
Ciceró.
Cada vegada que traspasso el llindar d’una biblioteca
entro en una altra dimensió on el temps s’atura, la pau m’embolcalla i
l’avidesa de saber s’instal·la en el meu esperit. No exagero gens ni mica,
perquè un cop sóc dins, constato la meva petitesa que queda aclaparada per la
immensitat de continguts que ni amb moltes vides seria capaç d’assolir. La
imaginació, voraç i juganera, però, recrea que escanejo l’interior dels llibres
i em quedo amb els seus coneixements. Tanmateix, la realitat, pràctica i
serena, em fa tocar de peus a terra i acceptar que només podré llegir-ne una
petita part.
Aquest
efecte, que m’ha acompanyat tota la vida, que sembla propi de trepitjar una
biblioteca antiga, també es produeix en les de recent creació. Si d’una banda
m’encisen les velles estances amb les parets i els terres sovint coberts de
fusta grinyolaire impregnada de l’olor inconfusible del paper centenari... De
l’altra, m’atrauen les noves biblioteques pels seus espais diàfans que aprofiten
la llum natural, que gaudeixen d’una concepció oberta cap a l’exterior mentre
que des de dins es pot observar què passa a fora tot oferint un servei de
proximitat que convida el ciutadà, tingui l’edat que tingui, a entrar-hi i participar-ne.
És obvi
que en el darrer quart de segle els canvis i avenços tecnològics han estat
substancials. La comoditat de fer la reserva d’un llibre i trobar-te’l a punt
quan hi vas, de renovar-lo per internet, de poder demanar-lo per préstec
interbibliotecari... un munt d’avantatges que faciliten l’accés a la lectura.
Això és ben cert, però l’essència continua essent la mateixa: oferir al lector
la possibilitat de tenir a l’abast el que en definitiva és més important: la
llibertat de pensament.
El
millor, per a mi, que també sóc compradora compulsiva de llibres, és poder
adquirir els que ja no es troben a les llibreries, els exemplars únics, els
antics, els descatalogats, però que amb cura es conserven a les biblioteques.
No puc evitar una barreja d’emoció i respecte cada vegada que tinc a les mans
un llibre vell. He de reconèixer el culte i admiració que sento per ells i per
totes les persones que fan possible que jo el pugui llegir, perquè abans
d’escriptora, sóc lectora.
Les
biblioteques, com a equipaments per a la conservació del coneixement i la
producció documental i artística, s’han convertit en un model dinàmic adaptat a
les necessitats de l’entorn. Han exercit i exerceixen un paper cabdal com a
organitzadors i agents d’activitats culturals: conferències, clubs de lectura,
contacontes... Tot plegat un punt de trobada per al lector.
En
aquest àmbit, tot participant en actes als quals se m’ha convidat en diverses
biblioteques, ja sigui com a conductora d’un grup de lectura, fent conferències
o parlant d’algun dels meus llibres, manifesto la complicitat que s’ha creat
entre tots els components.
Vull agrair al Servei de Biblioteques de la Generalitat
de Catalunya i a la Institució de les Lletres Catalanes amb la col·laboració de
l’Institut Català de les Dones el projecte “De capçalera” i em sento molt
honorada que la biblioteca de Pallejà m’hagi triat com a la “seva” escriptora.
Fa pocs anys que ens coneixem, però des dels inicis que es va establir una
relació de companyonia i un tracte humà que em feia sentir com a casa i sense
que minvés gens ni mica la professionalitat i bona feina. Hem compartit
tertúlies, rutes literàries, conferències..., activitats que desitjo que puguem
anar desenvolupant.
La meva
admiració i reconeixement per a les biblioteques i la seva tasca d’agents
culturals, pel repte que mantenen de continuar exercint l’arbitri entre el
llibre i el lector. I ara no és un moment gens fàcil, però per la meva
experiència puc constatar que la il·lusió es manté inalterable.
Com
deia Ray Bradbury... “Sense biblioteques,
què ens quedaria? No tindríem ni passat ni futur”.
Per
molts anys, doncs, i moltes gràcies.
Maria Carme Roca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada