Aquest dissabte dia 8 de febrer comentarem la lectura
Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury, de Quim Monzó.
L'obra està formada per quinze contes (a la primera edició n’hi havia un
més, «Bessonada») que, d'entrada, són independents entre ells. A través d'una
anàlisi acurada podrem comprovar com hi ha una connexió, ja sigui per tema,
atmosfera, tècnica narrativa... Monzó fa servir la ironia dins del relat
per aconseguir diferents propòsits: a) per provocar un distanciament entre allò
narrat i el lector, i b) per crear una complicitat amb el lector. I molt sovint
a través de la forma textual dels parèntesis (o sigui, que de vegades els
parèntesis serveixen per introduir comentaris irònics). Però també la ironia és
present en el relat no com a recurs textual sinó com un element actiu de la
història. (Font:
El gust per la lectura [en línia])
Alguns enllaços:
Entrevista a la revista electrònica
JotDown.
Quim Monzò al programa de TV3
El Convidat.
Discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt, l'any 2007.
Enllaç al relat “
Un sopar familiar“, de Kazuo Ishiguro, per comparar una altra opció d’explicar contes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada