dimarts, 16 de setembre de 2014

Projecte "De capçalera"

Foto de família durant la presentació del projecte.
El dia 10 de setembre es presentà el projecte "De capçalera" a la Setmana del Llibre en Català. Aquest projecte, organitzat pel Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, la Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut Català de les Dones, vol fer evident el vincle existent entre els escriptors catalans i les biblioteques públiques del país. La Biblioteca de Pallejà és una de les 30 biblioteques que han estat escollides per participar en aquesta primera edició. La nostra autora de capçalera és l'escriptora Maria Carme Roca, a la qual vam conèixer fa un parell d'anys amb motiu de la seva participació en una tertúlia del club de lectura. De llavors ençà ha participat en diverses activitats organitzades per la biblioteca: rutes literàries, conferències, etc.

Com a part d’aquest nou projecte que ara iniciem la biblioteca ha millorat la informació de l’autora a la viquipèdia i ha ampliat el seu fons documental, mentre que l’autora col·laborarà en activitats organitzades per la biblioteca i ha escrit un text que destaca la seva relació amb les biblioteques i el seu paper com agents culturals. Podeu llegir-lo a continuació:




Les biblioteques i el seu paper com a agents culturals

Si a prop de la biblioteca hi teniu un jardí, ja no us faltarà res més.                                                                                        
Ciceró.
  
         Cada vegada que traspasso el llindar d’una biblioteca entro en una altra dimensió on el temps s’atura, la pau m’embolcalla i l’avidesa de saber s’instal·la en el meu esperit. No exagero gens ni mica, perquè un cop sóc dins, constato la meva petitesa que queda aclaparada per la immensitat de continguts que ni amb moltes vides seria capaç d’assolir. La imaginació, voraç i juganera, però, recrea que escanejo l’interior dels llibres i em quedo amb els seus coneixements. Tanmateix, la realitat, pràctica i serena, em fa tocar de peus a terra i acceptar que només podré llegir-ne una petita part.

Aquest efecte, que m’ha acompanyat tota la vida, que sembla propi de trepitjar una biblioteca antiga, també es produeix en les de recent creació. Si d’una banda m’encisen les velles estances amb les parets i els terres sovint coberts de fusta grinyolaire impregnada de l’olor inconfusible del paper centenari... De l’altra, m’atrauen les noves biblioteques pels seus espais diàfans que aprofiten la llum natural, que gaudeixen d’una concepció oberta cap a l’exterior mentre que des de dins es pot observar què passa a fora tot oferint un servei de proximitat que convida el ciutadà, tingui l’edat que tingui, a entrar-hi i participar-ne.

És obvi que en el darrer quart de segle els canvis i avenços tecnològics han estat substancials. La comoditat de fer la reserva d’un llibre i trobar-te’l a punt quan hi vas, de renovar-lo per internet, de poder demanar-lo per préstec interbibliotecari... un munt d’avantatges que faciliten l’accés a la lectura. Això és ben cert, però l’essència continua essent la mateixa: oferir al lector la possibilitat de tenir a l’abast el que en definitiva és més important: la llibertat de pensament.

El millor, per a mi, que també sóc compradora compulsiva de llibres, és poder adquirir els que ja no es troben a les llibreries, els exemplars únics, els antics, els descatalogats, però que amb cura es conserven a les biblioteques. No puc evitar una barreja d’emoció i respecte cada vegada que tinc a les mans un llibre vell. He de reconèixer el culte i admiració que sento per ells i per totes les persones que fan possible que jo el pugui llegir, perquè abans d’escriptora, sóc lectora.

Les biblioteques, com a equipaments per a la conservació del coneixement i la producció documental i artística, s’han convertit en un model dinàmic adaptat a les necessitats de l’entorn. Han exercit i exerceixen un paper cabdal com a organitzadors i agents d’activitats culturals: conferències, clubs de lectura, contacontes... Tot plegat un punt de trobada per al lector.

En aquest àmbit, tot participant en actes als quals se m’ha convidat en diverses biblioteques, ja sigui com a conductora d’un grup de lectura, fent conferències o parlant d’algun dels meus llibres, manifesto la complicitat que s’ha creat entre tots els components.

       Vull agrair al Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i a la Institució de les Lletres Catalanes amb la col·laboració de l’Institut Català de les Dones el projecte “De capçalera” i em sento molt honorada que la biblioteca de Pallejà m’hagi triat com a la “seva” escriptora. Fa pocs anys que ens coneixem, però des dels inicis que es va establir una relació de companyonia i un tracte humà que em feia sentir com a casa i sense que minvés gens ni mica la professionalitat i bona feina. Hem compartit tertúlies, rutes literàries, conferències..., activitats que desitjo que puguem anar desenvolupant.

La meva admiració i reconeixement per a les biblioteques i la seva tasca d’agents culturals, pel repte que mantenen de continuar exercint l’arbitri entre el llibre i el lector. I ara no és un moment gens fàcil, però per la meva experiència puc constatar que la il·lusió es manté inalterable.

Com deia Ray Bradbury... “Sense biblioteques, què ens quedaria? No tindríem ni passat ni futur”.

Per molts anys, doncs, i moltes gràcies.

Maria Carme Roca